Arxiu de categories Mercantil

Llei pagaments i NEO

L’informem de les últimes modificacions legislatives que s’han produït i que l’afecten directament: La llei 15/2010 de 5 de juliol, de modificació de la llei 3/2004 per la que s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, que ja ha entrat en vigor, i la creació del sistema de direcció electrònica habilitada, que entrarà en vigor l’1 de gener de 2011.

Mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials

S’aplica aquesta llei a tots els pagaments efectuats en les operacions comercials entre empreses, o entre empreses i l’administració.

Queden fora d’aquesta llei: els pagaments de consumidors, els interessos relacionats ambxecs, pagarés i lletres de canvi, les indemnitzacions per danys, els procediments concursals.

Les societats hauran d’informar en la Memòria del seus Comptes Anuals, els terminis depagament als seus proveïdors.

Entre empreses:

1

Seran nul· les les clàusules pactades entre les parts que no compleixen aquests terminis.

Quan el pagador incompleixi el termini, el creditor tindrà dret a reclamar al deutor una indemnització per tots els costos de cobrament, degudament acreditats, que hagi sofert a causa del retràs d’aquest. La indemnització no podrà superar:

Si el deute és < 30.000 € ……………..import del deute
Si el deute és > 30.000 € ……………..15% del deute

Els proveïdors hauran de fer arribar la factura als seus clients abans de 30 dies des de l’entrega de mercaderies o prestació dels serveis.

Es podrà fer una factura resum que inclogui totes les operacions d’un període determinat, que no superi els 15 dies.

Amb l’Administració:

2

Quan l’administració es retrassi, haurà d’abonar al contractista, els interessos de demora i la indemnització per tots els costos de cobrament, degudament acreditats, que hagi sofert a causa del retràs d’aquest.

Règim especial per productes agroalimentaris:

Els aplaçaments de pagament de productes d’alimentació frescos i que caduquen no pot passar en cap cas de 30 dies a partir de la data de l’entrega de mercaderies.

Els proveïdors hauran de fer arribar la factura als seus clients abans de 30 dies des de l’entrega de mercaderies.

Sistema de direcció electrònica habilitada

Estan obligades a rebre per mitjans electrònics les comunicacions i notificacions administratives que efectuï l’Agència Tributària, les següents persones i entitats:

– Societats Anònimes
– Societats de Responsabilitat Limitada
– Persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica que no tinguin nacionalitat espanyola
– Establiments permanents
– Unions temporals d’empreses
– Agrupacions d’interès econòmic, Fons de Pensions, Fons d’inversió, ..

Igualment, amb independència de la seva forma jurídica estan obligades a rebre per mitjans electrònics les comunicacions i notificacions administratives que efectuï l’Agència Tributària, les següents:

-Entitats inscrites en el Registre de Grans Empreses
– Entitats que hagin optat pel règim de consolidació fiscal
– Entitats que hagin optat pel règim especial del grup d’entitats
– Entitats inscrites en el Registre de devolució mensual
– Entitats que tinguin una autorització en vigor del Departament d’Aduanes per la presentació mitjançant EDI.

L’Agència Tributària notificarà per escrit als subjectes obligats la seva inclusió en el sistema de direcció electrònica habilitada.

L’accés a les notificacions s’haurà de fer per Internet , i per això caldrà tenir la firma electrònica de la societat, o atorgar la representació amb la seva corresponent inscripció al Registre d’apoderament de l’AEAT.

Igualment la Seguretat Social obliga a rebre les notificacions telemàtiques a totes les empreses que ja treballin amb sistema RED.
Entrada en vigor 1 de gener de 2011.

 

 

ÚLTIMES REFORMES DE LA LLEI CONCURSAL

ÚLTIMES REFORMES DE LA LLEI CONCURSAL

RDL 4/2014, de 7 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial.

Llei 17/2014, de 30 de setembre, mitjançant la qual s’adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial.

RDL 11/2014, de 5 de setembre, de mesures urgents en matèria concursal.

Llei 9/2015, de 25 de maig de 2015, de mesures urgents en matèria concursal.

 Real Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social

1.- INTRODUCCIÓ.

En poc menys d’un any, la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, ha estat objecte de diverses modificacions, la més recent publicada el proppassat 26 de maig de 2015. Aquest fet, que al nostre entendre hauria de ser quelcom excepcional, no fa res més que posar de manifest les deficiències en què incorre la jove Llei Concursal espanyola. Mitjançant el present document, realitzarem un breu estudi de les mateixes fent èmfasi en allò més destacat.

2.- LLEI 17/2014, DE 30 DE SETEMBRE.

Tot i que per ordre cronològic no va esser la primera de les reformes assenyalades, analitzarem primerament la Llei 17/2014, mitjançant la qual es procedia a convalidar el Reial Decret Llei 4/2014, de 7 de març, sobre mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial. Pel que fa a l’articulat de la norma, l’apartat únic de l’article únic de la Llei 17/2014, és exactament idèntic al del RDL 4/2014, si bé s’ha de tenir en consideració les modificacions operades pel RDL 11/2014 que més endavant analitzarem.

Entrant en el sí de la reforma, és de destacar els apartats dos a onze de la Llei 17/2014, dedicats a la nova regulació de l’Institut de l’Administració Concursal, on destaca com a major novetat des d’un punt de vista pràctic i per la seguretat jurídica que això reporta per als partícips del concurs, l’addició d’un nou article 33 en el qual es preveuen de forma detallada, les funcions a realitzar per l’Administració Concursal.

Entre d’altres, podem ressaltar les següents:

  • Exercir l’acció contra el soci o socis personalment responsables pels deutes anteriors a la declaració de concurs.
  • Exercir les accions de responsabilitat de la persona jurídica concursada contra els seus administradors, auditors o liquidadors.
  • Sol·licitar, si escau, l’embargament de béns i drets dels administradors, liquidadors, de fet o de dret, apoderats generals i dels que hagin tingut aquesta condició dins els dos anys anteriors a la data de declaració del concurs, així com dels socis o socis personalment responsables pels deutes de la societat anteriors a la declaració de concurs en els termes que preveu l’article 48 ter.
  • Sol·licitar l’execució de la condemna en el cas que el jutge hagués condemnat a administradors, apoderats o socis a cobrir el dèficit.

Així mateix, resulta interessant per la seva incidència sobre la possibilitat de recalcular l’import de la massa activa del concurs, la introducció a l’art. 34 LC del paràmetre “eficiència” com a criteri delimitador de les retribucions de l’Administració Concursal, i la possibilitat per part del jutge de reduir la retribució d’aquest col·laborador judicial en cas d’incompliment de les seves funcions, retard o qualitat deficient dels seus treballs.

Per altra banda, la DA 2ª de la Llei 17/2014, estableix un règim de vigència temporal especial respecte al fresh money, segons el qual i per excepció del que disposen els arts. 84.2.11 i 91.6 LC, tenen la consideració de crèdits contra la massa: “els crèdits que suposin nous ingressos de tresoreria i hagin estat concedits en el marc d’un acord de refinançament subscrit a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, en les condicions que preveu l’article 71 bis o en la disposició addicional quarta de la Llei Concursal, fins a l’import del nou ingrés de tresoreria”.

En altre ordre de coses, cal destacar que s’imposa a notaris i registradors mercantils l’obligació de comunicar al Registre l’obertura de negociacions en els acords extrajudicials de pagaments, integrant la mediació concursal prevista a la Llei d’emprenedors en l’àmbit concursal.

Pel que fa l’homologació d’acords de refinançament que es regula a la Disposició Addicional Quarta, la Llei ha introduït diversos matisos en la regulació de l’homologació dels acords, que són els següents:

  • Del concepte de creditor financer queden exclosos, no només els creditors comercials i els creditors de Dret Públic, sinó també els creditors laborals.
  • Respecte a la conversió de deute en capital per creditors dissidents, s’estableix que quan un acord de refinançament prevegi la conversió de crèdits en capital es permet que els creditors de passius financers que no ho hagin subscrit o s’hagin oposat al mateix puguin optar no només per una quitança equivalent a l’import de les accions o participacions que els correspondria subscriure, sinó que també podran triar convertir aquests crèdits en capital.
  • A més del deutor, també es permetrà que qualsevol creditor que hagi subscrit l’acord de refinançament pugui sol·licitar la seva homologació al jutge del mercantil.
  • El jutge que conegui de les impugnacions formulades contra l’acord de refinançament haurà de resoldre les mateixes en un termini de trenta dies.

Per últim, la Llei incorpora una Disposició Addicional Tercera en la qual assenyala que el Govern haurà de desenvolupar un codi de bones pràctiques amb les entitats de crèdit que ofereixi a petites i mitjanes empreses i a autònoms altament endeutats però viables la possibilitat de reestructurar o refinançar el seu deute empresarial.

3.- RDL 1/2015, DE 27 DE FEBRER.

Tot i que aquesta matèria ja va ser objecte d’estudi en el nostre últim butlletí mercantil, entenem que resulta fer una breu referència al Reial Decret Llei 1/2015, ja que va introduir importants modificacions a la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal.

En aquest sentit, cal assenyalar que la segona oportunitat és una excepció a la regla general que segueix essent la responsabilitat universal derivada de l’article 1911 del Codi Civil. A tal efecte, a l’article 178.2 LC, s’estableix que en els casos de conclusió del concurs per liquidació o insuficiència de massa, el deutor persona natural quedarà responsable del pagament dels crèdits restants, llevat dels supòsits previstos en el nou article 178 bis LC.

Així, aquest article estableix que s’exonerarà del passiu insatisfet aquells deutors de bona fe que dins el termini de l’article 152.3 LC presentin una sol·licitud en aquest sentit, un cop acabat el concursos per liquidació o insuficiència de massa, entenent que ho seran:

Exoneració Automàtica (art. 178 bis 3. 1r, 2n, 3r i 4t LC): Quan, el concurs no hagi sigut declarat culpable; Quan, el deutor no hagi sigut condemnat per Sentència ferma per delictes contra el patrimoni, contra l’ordre socioeconòmic, falsedat documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social en els 10 anys anteriors a la declaració de concurs; Quan, hagi celebrat o intentat celebrar un acord extrajudicial de pagaments; Quan, hagi satisfet els crèdits contra la massa i els crèdits concursals privilegiats i, sinó s’hagués intentat un acord extrajudicial de pagaments, el 25% de l’import dels crèdits concursals ordinaris.

Exoneració Diferida (art. 178 bis 3. 5e). Quan, de forma alternativa a l’apartat anterior: Accepti sotmetre’s a un pla de pagaments; No hagi incomplert les obligacions de col·laboració de l’article 42 LC; No hagi obtingut aquest benefici dins els últims 10 anys; No hagi refusat un oferta de feina adequada a les seves capacitats en els últims 4 anys; Accepti que l’exoneració es farà consta en la secció especial del Registre Públic Concursal; Més el pagament dels crèdits públics, privilegiats, contra la massa i aliments.

Si l’Administració Concursal i els creditors personats mostren la seva conformitat a la sol·licitud del deutor o no s’hi oposen, el Jutge concedirà el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet, amb caràcter provisional, declarant la finalització del concurs per haver finalitzat la fase de liquidació.

No obstant això, qualsevol creditor concursal estarà legitimat per sol·licitar al Jutge del concurs, dins els tràmits del judici verbal, la revocació del benefici de l’exoneració del passiu insatisfet quan el deutor, durant els 5 anys següents a la seva concessió: Incorri en alguna de les circumstàncies que d’acord a l’article 178 bis 3 haguessin impedit la concessió del benefici; Incompleixi l’obligació de pagaments dels deutes no exonerats; Millori substancialment la seva situació econòmica de tal manera que pogués pagar tots els deutes existents; o quan es constati l’existència d’ingressos, béns o drets amagats.

En aquest sentit i, en el cas que el Jutge acordi la revocació, els creditors recuperaran la plenitud de les seves accions davant el deutor. En el cas que transcorrin 5 anys sense que s’hagi revocat el benefici, el Jutge a petició del deutor, dictarà una interlocutòria reconeixent el caràcter definitiu de l’exoneració del passius insatisfets del concurs.

Finalment, l’article 178 bis 8 apartat segon, conté l’exoneració definitiva del passiu fins i tot quan s’ha incomplert el pla de pagaments, establint que el Jutge atenent a les circumstàncies del cas i prèvia audiència dels creditors, podrà exonerar al deutor quan aquest hagués destinat al compliment del pla de pagaments, almenys, la meitat dels ingressos inembargables durant aquest termini.

Per altra banda, s’ha de fer referència a l’anomenat concurs exprés regulat a l’article 176 bis LC. Aquest, estableix la conclusió del concurs per insuficiència de massa passiva quan el patrimoni del concursat no sigui presumptament suficient per la satisfacció dels crèdits contra la massa. Així, un cop distribuïda la massa activa, l’Administració Concursal presentarà un informe indicant que no existeixen accions viables de reintegració de la massa activa, el qual se’n donarà audiència a les parts per 15 dies. Dins aquest termini el deutor persona física podrà sol·licitar l’exoneració del passiu insatisfet de conformitat a les regles de l’article 178 bis LC.

En la mateixa interlocutòria de declaració de concurs el Jutge podrà acordar la conclusió per insuficiència de massa quan apreciï que el patrimoni del concursat no serà suficient per la satisfacció dels previsibles crèdits contra la massa. En aquest casos i, si el concursat és una persona física, el Jutge designarà un Administrador Concursal que haurà de liquidar els béns existents i pagar els crèdits contra la massa. Finalment, un cop acabada la liquidació, el deutor podrà sol·licitar l’exoneració del passiu insatisfet de conformitat a les regles de l’article 178 bis LC.

Per altra banda, pel que fa a l’acord extrajudicial de pagaments, es va establir que el deutor persona natural que es troba en una situació d’insolvència o que prevegi que no podrà complir amb les seves obligacions, tindrà la facultat d’iniciar un procediment per arribar un acord extrajudicial de pagaments amb els seus creditors amb el requisit que l’estimació inicial del passiu no superi els 5 milions d’euros. 

En canvi, no podran formular sol·licitud per iniciar un acord extrajudicial de pagaments qui hagi sigut condemnat per Sentència ferma per delictes contra el patrimoni, contra l’ordre socioeconòmic, falsedat documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social en els 10 anys anteriors a la declaració de concurs; o aquelles persones que, dins els 5 anys anteriors, haguessin arribat a un acord extrajudicial de pagaments, haguessin obtingut la homologació judicial d’un acord de refinançament o haguessin sigut declarades en concurs.

La sol·licitud es realitzarà mitjançant formulari normalitzat, incloent un inventari i una llista de creditors. En el cas que els deutors siguin empresaris o entitats inscriptibles, la sol·licitud de mediador es realitzarà al Registre Mercantil del domicili del deutor i, en la resta de casos, es sol·licitarà la designació al Notari del domicili del deutor.

El nomenament de mediador concursal (art. 233 LC), recaurà sobre la persona natural o jurídica de les que figurin a la llista oficial que es publicarà al portal corresponent del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). La retribució d’aquest es fixarà en l’acta de nomenament i variarà en funció del tipus de deutor. El mediador concursal, després de comprovar les dades i l’existència i quantia del crèdits, convocarà al deutor i creditors a una reunió dins el termini dels dos mesos des de l’acceptació del càrrec.

L’inici de l’expedient comportarà (art. 235 LC):

  • Que un cop sol·licitada l’obertura de l’expedient el deutor podrà continuar l’activitat laboral, empresarial o professional;
  • Que des de la presentació de la sol·licitud, el deutor no podrà realitzar qualsevol acte d’administració i disposició que excedeixi dels actes o operacions propis del gir de l’activitat;
  • Que des de la comunicació de l’obertura de negociacions, els creditors que poguessin veure’s afectats pel possible acord extrajudicial no podran iniciar ni continuar cap execució judicial o extrajudicial sobre el patrimoni del deutor durant la negociació de l’acord fins un termini màxim de tres mesos que s’hauran d’abstenir de realitzar actes dirigits a millorar la situació en què es troba respecte el deutor comú;
  • Que durant el termini de les negociacions quedarà en suspens la meritació d’interessos dels crèdits que es poguessin veure afectats per l’acord; que el creditor que disposi de garantia personal per la satisfacció del crèdit la podrà exercitar sempre que el crèdit contra el deutor hagués vençut; i finalment,
  • Que el deutor que es trobi en negociacions d’un acord extrajudicial no podrà esser declarat en concurs fins que no passi el termini de tres mesos previst a l’article 5 bis 5.

Respecte a la proposta d’acord extrajudicial de pagaments regulada a l’article 236 LC, també ha estat modificada poden contenir qualsevol de les següents mesures: esperes per un termini no superior els 10 anys; quitances sense límits; cessió de béns o drets en pagament o pel pagament de tot o part del crèdit; conversió de deutes en accions o participacions; i conversió de deutes en préstecs participatius o altres instruments financers.

La proposta haurà de contenir necessariament: un pla de pagaments; un pla de viabilitat; una proposta de compliment regular de noves obligacions, incloent, una quantitat en concepte d’aliments pel deutor i la seva família; un pla de continuació de l’activitat professional; i còpia de l’acord d’aplaçament dels crèdits públics.

La reforma legislativa també ha modificat les majories necessàries per l’aprovació de l’acord extrajudicial de pagaments (art. 238 LC), essent les següents (calculades sobre la totalitat de passiu):

1. Si hagués votat a favor el 60% del passiu que es pogués veure afectat per l’acord, els creditors quedaran sotmesos: Esperes amb un termini no superior a 5 anys; Quitances no superiors al 25% de l’import dels crèdits; O a la conversió de deute en préstec participatius durant el mateix termini

2. Si hagués votat a favor el 70% del passiu que es pogués veure afectat per l’acord, els creditors quedaran sotmesos: Esperes amb un termini de 5 o més anys, però mai superior als 10 anys; Quitances superiors al 25% de l’import dels crèdits; I a la resta de mesures previstes a l’article 236 LC.

Si la proposta no fos acceptada i, el deutor continués en insolvència, el mediador concursal sol·licitarà immediatament del Jutge competent la declaració de concurs, l’anomenat concurs consecutiu. El concurs consecutiu és aquell que es declara a sol·licitud del mediador concursal, del deutor o dels creditors per impossibilitat d’arribar a un acord extrajudicial de pagaments o pels seu incompliment. Llevat de justa causa, el Jutge designarà administrador del concurs el mediador concursal per qui deixarà de regir el principi de confidencialitat.

Finalment, el RDL 1/2015, ha afegit un nou article 242 bis LC, que tracta aspectes de l’acord extrajudicial de pagaments sobre persones naturals no empresàries.

Entre d’altres destaquen les següents: la sol·licitud s’haurà de presentar davant el Notari del domicili del deutor; el Notari impulsarà les negociacions llevat que decideixi nomenar un mediador concursal; el termini de suspensió de les execucions previst a l’article 235 serà de dos mesos des de la comunicació de l’obertura de les negociacions al Jutjat; i un cop finalitzat aquest termini sense possibilitat d’arribar a cap acord el Notari o el mediador concursal instarà el concurs consecutiu que s’obrirà directament a la fase de liquidació.

 4.- LLEI 9/2015, DE 26 DE MAIG.

 Recentment, el dia 26 de maig de 2015, es va publicar al BOE la Llei 9/2015, de 25 de maig de 2015, de mesures urgents en matèria concursal, que trasllada a la Llei Concursal el text del RDL 11/2014, de 5 de setembre, que va introduir modificacions a la LC sobre la classificació de crèdits, el contingut del conveni i les majories necessàries per a la seva aprovació o la transmissió d’unitats productives en concurs. Seguidament, analitzarem algunes de les novetats introduïdes.

En relació al conveni, entre d’altres s’ha modificat l’article 100 LC, on s’estableix que, a part de les proposicions de quitança i espera, existeix la possibilitat de propostes de contingut divers “addicionals”, deixant clar que, al marge d’aquestes les proposicions de contingut divers poden ser no només alternatives a les de quitança i espera, sinó també addicionals o acumulatives a aquestes.

Al mateix temps, es modifica l’article 110 LC, possibilitant la modificació de les propostes anticipades de conveni no aprovades, de tal manera que si després d’intentar l’aprovació d’una proposta de conveni anticipada, el deutor no ho aconsegueix però sol·licita l’obertura de la fase de conveni per intentar l’aprovació d’una proposta de conveni ordinària, se li permet modificar la PAC presentada en el seu moment, o fins i tot formular una de nova.

En relació a l’article 116.4 LC, cal assenyalar que el RDL 11/2014 va establir la possibilitat d’estendre els efectes del conveni als creditors amb crèdits privilegiats, per la qual cosa, resulta evident que l’assistència d’aquests a la Junta de Creditors afectaria el quòrum de constitució. La nova Llei estableix que, en cas de no concórrer la meitat del passiu ordinari, la Junta de Creditors també s’entendrà vàlidament constituïda quan concorrin creditors que representin, almenys, la meitat del passiu del concurs que pogués resultar afectat pel conveni, exclosos els creditors subordinats.

Finalment, la Disposició Transitòria Tercera en l’àmbit de modificació del conveni, perllonga la possibilitat introduïda pel RDL 11/2014 de que el deutor i determinats creditors poguessin sol·licitar la modificació dels convenis incomplerts dins dels dos anys següents a la entrada en vigor de la norma, sota determinades condicions, introduint novetats com per exemple, establint que a la sol·licitud de modificació del conveni s’haurà d’acompanyar d’una proposta de modificació juntament amb un pla de viabilitat.

En altre ordre de coses, cal fer referència algunes de les novetats introduïdes en la liquidació. Així, el RDL 11/2014 va introduir la possibilitat que el jutge acordés, d’ofici o a instància de part, la retenció del 10% de la massa activa per a la satisfacció de crèdits que poguessin derivar-se de les apel·lacions davant d’actes de liquidació que poguessin interposar determinats creditors. Doncs bé, la Llei modifica aquesta mesura cautelar i especifica que el jutge podrà ordenar la consignació de fins a un 15% del que s’obtingui en cadascuna de les alienacions de béns i drets de la massa activa o dels pagaments en efectiu que es realitzin amb càrrec a aquesta.

Pel que fa a la transmissió d’unitats productives, una de les novetats més destacades és la creació del “portal de liquidacions concursals” en el termini de nou mesos amb l’ànim de facilitar la venda de les societats en liquidació. En aquest sentit, l’administració concursal després de l’aprovació del pla de liquidació haurà de remetre al portal de liquidacions del Registre Públic concursal informació detallada sobre la concursada rellevant per a l’alienació. Així mateix, en la venda d’unitats productives, s’amplia el marge de discrecionalitat del Jutge per triar la millor oferta en el cas que n’hi hagi diverses, podent escollir com a millor oferta aquella que sigui un 15% inferior al preu ofert per l’oferta més alta, sempre que l’oferta inferior garanteixi en major mesura la continuïtat de l’empresa i dels llocs de treball, així com la millor satisfacció de els crèdits.

Per últim, l’article 149.2.b, estableix que l’adquirent de béns gravats amb privilegi especial a favor de la Hisenda Pública o de la Seguretat Social, no se subrogarà en l’obligació garantida encara que subsisteixi la garantia al seu favor.

Encara en liquidació, cal destacar com a novetat en relació a l’informe final sobre la liquidació, que l’administració concursal ha de presentar al jutge del concurs un informe final justificatiu de la liquidació dins del mes següent a la conclusió de la liquidació de la massa activa.

Per altra banda, la Llei introdueix modificacions en la mecànica del procediment de comunicació de l’existència de negociacions de l’article 5 bis. En aquest sentit, cal assenyalar l’obligació del deutor, quan efectuï la comunicació, d’indicar quantes execucions es segueixen contra el seu patrimoni i quines recauen sobre béns que consideri necessaris per a la continuïtat de la seva activitat professional o empresarial, com a requisit previ per a impedir l’inici d’execucions o suspendre les que estiguessin en curs.

Al mateix temps, si existís controvèrsia sobre el caràcter necessari del bé, es podrà recórrer contra el Decret que tingui per comunicat el preconcurs i la prohibició o suspensió de l’execució s’aixecarà si es resol que els béns o drets afectats per l’execució no són necessaris per a la continuació de l’activitat professional o empresarial.

És important assenyalar que ja en el RDL 1/2015 de Mecanisme de segona oportunitat, es va incloure una excepció al concepte de “persona especialment relacionada” que aquesta nova Llei harmonitza, de manera que no tindran aquesta consideració i, per tant, evitaran la subordinació dels seus crèdits aquells creditors que, en virtut d’un acord de refinançament de l’art. 71 bis LC, de la disposició addicional 4ª LC, d’un acord extrajudicial de pagaments o d’un conveni, hagin capitalitzat directament o indirectament tot o part dels seus crèdits, encara que hagin assumit càrrecs en la administració del deutor per raó d’aquesta capitalització.

Finalment, pel que fa al règim transitori, destaquem les següents precisions. Així, totes les modificacions en matèria de conveni, s’aplicaran als concursos en que no s’hagin presentat els textos definitius per l’administració concursal. En relació a les modificacions relatives a la liquidació, s’aplicaran als concursos en què no s’hagi iniciat la fase de liquidació, excepte les modificacions de l’article 149 LC, que seran d’aplicació als concursos en què no s’hagin presentat els textos definitius de l’administració concursal.

Per últim, en relació a les reformes de l’article 5 bis, pel que fa a les execucions contra béns del deutor serà d’aplicació a les negociacions previstes que no hagin conclòs, o en les que no hagi transcorregut el termini de tres mesos des de la seva comunicació al Jutjat.

Descargar PDF

 

MECANISMES DE SEGONA OPORTUNITAT (RDL 1/2015)

Real Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social.

El Real Decret Llei 1/2015 ha introduït importants modificacions a la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal (en endavant, LC), concretament, en l’àmbit de l’anomenada segona oportunitat facilitant una primera remissió provisional del deutes durant cinc anys, que es converteix en una remissió definitiva un cop constatada la bona fe del deutor i el compliment d’un pla de pagaments. Al mateix temps, mitjançant l’esmentat Decret també s’ha modificat el Títol X referent els acords extrajudicials de pagament i la mediació concursal, introduït per la Llei 14/2013, de 27 de setembre.

Modificació del Títol VII.- La conclusió i reobertura del concurs

Com a punt de partida, s’ha de tenir en compte que la segona oportunitat és una excepció a la regla general que segueix essent la responsabilitat universal derivada de l’article 1911 del Codi Civil. En aquest sentit, a l’article 178.2 LC, s’estableix que en els casos de conclusió del concurs per liquidació o insuficiència de massa, el deutor persona natural quedarà responsable del pagament dels crèdits restants, llevat dels supòsits previstos en el nou article 178 bis LC.

Així, aquest article estableix que s’exonerarà del passiu insatisfet aquells deutors de bona fe que dins el termini de l’article 152.3 LC (15 dies per oposar-se a la conclusió i la rendició comptes) presentin una sol·licitud en aquest sentit, un cop acabat el concursos per liquidació o insuficiència de massa, entenent que ho seran:

Exoneració Automàtica (art. 178 bis 3. 1r, 2n, 3r i 4t LC)

  1. Quan, el concurs no hagi sigut declarat culpable.
  2. Quan, el deutor no hagi sigut condemnat per Sentència ferma per delictes contra el patrimoni, contra l’ordre socioeconòmic, falsedat documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social en els 10 anys anteriors a la declaració de concurs.
  3. Quan, hagi celebrat o intentat celebrar un acord extrajudicial de pagaments.
  4. Quan, hagi satisfet els crèdits contra la massa i els crèdits concursals privilegiats i, sinó s’hagués intentat un acord extrajudicial de pagaments, el 25% de l’import dels crèdits concursals ordinaris.

Exoneració Diferida (art. 178 bis 3. 5e)

Quan, de forma alternativa a l’apartat anterior:

  • Accepti sotmetre’s a un pla de pagaments.
  • No hagi incomplert les obligacions de col·laboració de l’article 42 LC.
  • No hagi obtingut aquest benefici dins els últims 10 anys.
  • No hagi refusat un oferta de feina adequada a les seves capacitats en els últims 4 anys.
  • Accepti que l’exoneració es farà consta en la secció especial del Registre Públic Concursal.
  • → Més el pagament dels crèdits públics, privilegiats, contra la massa i aliments.

Si l’Administració Concursal i els creditors personats mostren la seva conformitat a la sol·licitud del deutor o no s’hi oposen, el Jutge concedirà el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet, amb caràcter provisional, declarant la finalització del concurs per haver finalitzat la fase de liquidació.

No obstant això, qualsevol creditor concursal estarà legitimat per sol·licitar al Jutge del concurs, dins els tràmits del judici verbal, la revocació del benefici de l’exoneració del passiu insatisfet quan el deutor, durant els 5 anys següents a la seva concessió:

  1.  Incorri en alguna de les circumstàncies que d’acord a l’article 178 bis 3 haguessin impedit la concessió del benefici.
  2. Incompleixi l’obligació de pagaments dels deutes no exonerats.
  3. Millori substancialment la seva situació econòmica de tal manera que pogués pagar tots els deutes existents.
  4. Quan es constati l’existència d’ingressos, béns o drets amagats.

En aquest sentit i, en el cas que el Jutge acordi la revocació, els creditors recuperaran la plenitud de les seves accions davant el deutor. En el cas que transcorrin 5 anys sense que s’hagi revocat el benefici, el Jutge a petició del deutor, dictarà una interlocutòria reconeixent el caràcter definitiu de l’exoneració del passius insatisfet del concurs.

Finalment, l’article 178 bis 8 apartat segon, conté l’exoneració definitiva del passiu fins i tot quan s’ha incomplert el pla de pagaments, establint que el Jutge atenent a les circumstàncies del cas i prèvia audiència dels creditors, podrà exonerar al deutor quan aquest hagués destinat al compliment del pla de pagaments, almenys, la meitat dels ingressos inembargables durant aquest termini.

Per altra banda, s’ha de fer referència a l’anomentat concurs exprés regulat a l’article 176 bis LC. Aquest, estableix la conclusió del concurs per insuficiència de massa passiva quan el patrimoni del concursat no sigui presumptament suficient per la satisfacció dels crèdits contra la massa.

  •  176 bis 3; Un cop distribuïda la massa activa, l’Administració Concursal presentarà un informe indicant que no existeixen accions viables de reintegració de la massa activa, el qual se’n donarà audiència a les parts per 15 dies

 → Dins aquest termini el deutor persona física podrà sol·licitar l’exoneració del passiu insatisfet de conformitat a les regles de l’article 178 bis LC.

  • 176 bis 4; En la mateix interlocutòria de declaració de concurs el Jutge podrà acordar la conclusió per insuficiència de massa quan apreciï que el patrimoni del concursat no serà suficient per la satisfacció dels previsibles crèdits contra la massa

 → En aquest casos i, si el concursat és una persona física, el Jutge designarà un Administrador Concursal que haurà de liquidar els béns existents i pagar els crèdits contra la massa.

 → Un cop acabada la liquidació, el deutor podrà sol·licitar l’exoneració del passiu insatisfet de conformitat a les regles de l’article 178 bis LC.

 Modificació del Títol X.- L’acord extrajudicial de pagaments

Mitjançant el Real Decret 1/2015, el legislador també ha incorporat importants reformes en l’àmbit de l’acord extrajudicial de pagaments, ampliant la possibilitat de realitzar-lo a les persones naturals no empresàries.

Així, en el reformat article 231 LC, s’estableix que el deutor persona natural que es troba en una situació d’insolvència o que prevegi que no podrà complir amb les seves obligacions, tindrà la facultat d’iniciar un procediment per arribar un acord extrajudicial de pagaments amb els seus creditors amb el requisit que l’estimació inicial del passiu no superi els 5 milions d’euros. 

En canvi, no podran formular sol·licitud per iniciar un acord extrajudicial de pagaments:

  1.  Qui hagi sigut condemnat per Sentència ferma per delictes contra el patrimoni, contra l’ordre socioeconòmic, falsedat documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social en els 10 anys anteriors a la declaració de concurs.
  2. Les persones que, dins els 5 anys anteriors, haguessin arribat a un acord extrajudicial de pagaments, haguessin obtingut la homologació judicial d’un acord de refinançament o haguessin sigut declarades en concurs.

La sol·licitud es realitzarà mitjançant formulari normalitzat (art. 232.2 LC), incloent un inventari i una llista de creditors → en el cas que els deutors siguin empresaris o entitats inscriptibles, la sol·licitud de mediador es realitzarà al Registre Mercantil del domicili del deutor i, en la resta de casos, es sol·licitarà la designació al Notari del domicili del deutor.

El nomenament de mediador concursal (art. 233 LC), recaurà sobre la persona natural o jurídica de les que figurin a la llista oficial que es publicarà al portal corresponent del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). La retribució d’aquest es fixarà en l’acta de nomenament i variarà en funció del tipus de deutor.

El mediador concursal, després de comprovar les dades i l’existència i quantia del crèdits, convocarà al deutor i creditors a una reunió dins el termini dels dos mesos des de l’acceptació del càrrec.

L’inici de l’expedient comportarà els següents efectes (art. 235 LC):

1. Un cop sol·licitada l’obertura de l’expedient el deutor podrà continuar l’activitat laboral, empresarial o professional. Des de la presentació de la sol·licitud, el deutor no podrà realitzar qualsevol acte d’administració i disposició que excedeixi dels actes o operacions propis del gir de l’activitat.

2. Des de la comunicació de l’obertura de negociacions, els creditors que poguessin veure’s afectats pel possible acord extrajudicial:

  •  No podran iniciar ni continuar cap execució judicial o extrajudicial sobre el patrimoni del deutor durant la negociació de l’acord fins un termini màxim de tres mesos.
  • S’hauran d’abstenir de realitzar actes dirigits a millorar la situació en què es troba respecte el deutor comú.

3. Durant el termini de les negociacions quedarà en suspens la meritació d’interessos dels crèdits que es poguessin veure afectats per l’acord.

4. El creditor que disposi de garantia personal per la satisfacció del crèdit la podrà exercitar sempre que el crèdit contra el deutor hagués vençut.

5. El deutor que es trobi en negociacions d’un acord extrajudicial no podrà esser declarat en concurs fins que no passi el termini de tres mesos previst a l’article 5 bis 5.

Respecte a la proposta d’acord extrajudicial de pagaments regulada a l’article 236 LC, també ha estat modificada poden contenir qualsevol de les següents mesures:

  1.  Esperes per un termini no superior els 10 anys (abans fins a 3).
  2. Quitances (sense límits, abans no superior al 25%).
  3. Cessió de béns o drets en pagament o pel pagament de tot o part del crèdit.
  4. Conversió de deutes en accions o participacions.
  5. Conversió de deutes en préstecs participatius o altres instruments financers.

La proposta haurà de contenir necessariament (art. 236.2 LC):

  1.  Un pla de pagaments.
  2. Un pla de viabilitat.
  3. Una proposta de compliment regular de noves obligacions, incloent, una quantitat en concepte d’aliments pel deutor i la seva família.
  4. Un pla de continuació de l’activitat professional.
  5. Còpia de l’acord d’aplaçament dels crèdits públics.

La reforma legislativa també ha modificat les majories necessàries per l’aprovació de l’acord extrajudicial de pagaments (art. 238 LC), essent les següents (calculades sobre la totalitat de passiu):

Si hagués votat a favor el 60% del passiu que es pogués veure afectat per l’acord, els creditors quedaran sotmesos:

  •  Esperes amb un termini no superior a 5 anys.
  • Quitances no superiors al 25% de l’import dels crèdits.
  • O a la conversió de deute en préstec participatius durant el mateix termini.

 Si hagués votat a favor el 70% del passiu que es pogués veure afectat per l’acord, els creditors quedaran sotmesos:

  • Esperes amb un termini de 5 o més anys, però mai superior als 10 anys.
  • Quitances superiors al 25% de l’import dels crèdits.
  • I a la resta de mesures previstes a l’article 236 LC.

 → Si la proposta no fos acceptada i, el deutor continués en insolvència, el mediador concursal sol·licitarà immediatament del Jutge competent la declaració de concurs, l’anomenat concurs consecutiu.

 → El concurs consecutiu és aquell que es declara a sol·licitud del mediador concursal, del deutor o dels creditors per impossibilitat d’arribar a un acord extrajudicial de pagaments o pels seu incompliment. Llevat de justa causa, el Jutge designarà administrador del concurs el mediador concursal per qui deixarà de regir el principi de confidencialitat.

El RDL 1/2015, ha afegit un nou article 242 bis LC, que tracte aspectes de l’acord extrajudicial de pagaments sobre persones naturals no empresàries. Entre d’altres destaquen les següents:

  1.  La sol·licitud s’haurà de presentar davant el Notari del domicili del deutor.
  2. El Notari impulsarà les negociacions llevat que decideixi nomenar un mediador concursal.
  3. El termini de suspensió de les execucions previst a l’article 235 serà de dos mesos des de la comunicació de l’obertura de les negociacions al Jutjat.
  4. Un cop finalitzat aquest termini sense possibilitat d’arribar a cap acord el Notari o el mediador concursal instarà el concurs consecutiu que s’obrirà directament a la fase de liquidació.

 

Descargar PDF

RECOLZAMENT ALS EMPRENEDORS (Llei 14/2013)

Llei 14/2013, de 27 de setembre, de recolzament als emprenedors i la seva internacionalització

ÀMBIT MERCANTIL

  • Es crea la figura de l’emprenedor de responsabilitat limitada:

Persona física que realitza qualsevol activitat empresarial o professional i limita parcialment la responsabilitat pel deutes que contregui a causa de l’activitat. Queda lliure de responsabilitat la vivenda habitual, sempre i quan el seu valor no superi els 300.000 € (o 450.000 € en poblacions de més de 1 milió d’habitants).

Cal la inscripció d’aquest empresari en el Registre Mercantil i Registre de la Propietat, i mencionar en tota la documentació “emprenedor de responsabilitat limitada” o “ERL”.

Cal formular i dipositar en el Registre Mercantil les Comptes Anuals, i en cas d’incompliment es perd aquesta limitació de responsabilitat.

  • Es crea la figura de societat limitada de formació successiva:

No s’exigeix un capital mínim per a la seva constitució. Aquestes empreses tenen les següents particularitats:

  1. S’ha de destinar a reserva legal com a mínim el 20% dels beneficis de l’exercici
  2. No es poden repartir dividends si el Patrimoni Net < 60% del capital mínim per a les SL (3.000 €).
  3. La retribució als socis i administradors no pot passar del 20% del Patrimoni Net de l’exercici.
  4. En cas de liquidar-se la societat, si el patrimoni net fos insuficient per pagar les obligacions, els socis i administradors respondran solidàriament del desemborsament de la quantitat de capital mínim (3.000 €).
  • Legalització de llibres: els llibres d’Actes, de socis i d’accions s’hauran de complimentar en format electrònic, legalitzant-se telemàticament abans dels 4 mesos següents al tancament de l’exercici.
  • Mesures per impulsar la contractació pública amb emprenedors. S’eleven els umbrals per a l’exigència de la classificació: en els contractes d’obres amb valor estimat de 500.000€, i en els contractes de serveis amb valor estimat de 200.000€. Es redueix el termini de demora en el pagament per a que el contractista pugui optar a la resolució contractual, a 6 mesos.
  •  Simplificació dels requisits d’informació econòmica-financera:
    • Es rebaixen els requisits per a formular Balanç i Estat de Canvis en el Patrimoni Net Abreujat per a les empreses que compleixen almenys 2 de les circumstàncies següents:
      • Actiu < 4.000.000 €
      • Xifra anual de negocis < 8.000.000 €
      • Nº mig de treballadors < 50
    •  S’especifica que els límits per a la obligació d’auditar les Comptes Anuals es mantenen com fins ara (no pugen els límits):
      • Actiu < 2.850.000 €
      • Xifra anual de negocis < 5.700.000 €
      • Nº mig de treballadors < 50

 ÀMBIT CONCURSAL

Acords extrajudicials. Es preveu un mecanisme de negociació extrajudicial de deutes d’empresaris (persones físiques o jurídiques) amb terminis molt breus, davant un professional qualificat que impulsi l’avinença.

Descargar PDF

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència i els nostres serveis, analitzant la navegació del nostre lloc web. Si continua
navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació a l'apartat de Política de cookies.

ACEPTAR

Aviso de cookies
CatalanEnglishFrenchSpanish