Impost sobre habitatges buits

Impost sobre habitatges buits

IMPOST SOBRE HABITATGES BUITS

(Llei 14/2015 del 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits,  i de modificación de normes tributàries i de la LLei 3/2012   i DECRET 183/2016, de 16 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre els habitatges buits.)

Fet imposable

L’impost sobre els habitatges buits és un tribut propi de la Generalitat de Catalunya, de naturalesa directa, que grava l’incompliment de la funció social de la propietat dels habitatges pel fet de romandre desocupats de manera permanent. És aplicable en l’àmbit territorial de Catalunya.

A l’efecte de l’impost  s’entén per:

Habitatge buit: l’habitatge desocupat permanentment, sense causa justificada, durant més de dos anys.

S’acredita que un habitatge està ocupat si el seu propietari disposa d’un títol, com el d’arrendament o qualsevol altre d’anàleg, que habilita l’ocupació, i es justifica documentalment per qualsevol mitjà de prova admissible en dret.

El còmput del període de dos anys a què s’ha fet referència anteriorment s’inicia a partir de la data en què l’habitatge està a disposició del propietari per a ésser ocupat o per a cedir-ne l’ús a un tercer, i no hi ha cap causa que en justifiqui la desocupació. Cal que durant aquests dos anys el subjecte passiu hagi estat titular de l’habitatge de manera continuada.

En el cas dels habitatges de nova construcció, s’entén que hi ha disponibilitat perquè l’habitatge sigui ocupat a partir de tres mesos a comptar de la data del certificat final d’obra.

És causa d’interrupció del còmput dels dos anys l’ocupació de l’habitatge durant un període de, com a mínim, sis mesos continuats.

Subjecte passiu

Són subjectes passius de l’impost, a títol de contribuents, les persones jurídiques propietàries d’habitatges buits sense causa justificada durant més de dos anys. També en són subjectes passius les persones jurídiques titulars d’un dret d’usdefruit, d’un dret de superfície o de qualsevol altre dret real que atorgui la facultat d’explotació econòmica de l’habitatge.

No obstant el que s’estableix al paràgraf anterior, els grups fiscals o grups de societats poden optar per tributar en règim de consolidació en l’autoliquidació anual d’aquest impost.

Exempcions

  1. Resten exempts de l’impost les entitats del tercer sector de la xarxa d’habitatges d’inserció que regula el Pla per al dret de l’habitatge i les entitats inscrites al Registre d’entitats i establiments de serveis socials de Catalunya.
  2. Resten exempts de l’impost els habitatges següents:
  3. a) Els habitatges protegits amb qualificació oficial vigent, si llur desocupació implica l’aplicació dels mecanismes sancionadors regulats per la Llei 18/2007.
  4. b) Els habitatges situats en zones d’escassa demanda acreditada, d’acord amb el que estableix el Pla territorial sectorial d’habitatge.
  5. c) Els habitatges posats a disposició de programes socials d’habitatge, convinguts amb les administracions públiques, per a destinar-los a programes de lloguer social d’habitatge.
  6. d) Els habitatges destinats a usos regulats per la legislació turística o a altres activitats econòmiques no residencials, sempre que llurs titulars puguin acreditar que han desenvolupat l’activitat dins els últims dos anys, s’han satisfet els tributs corresponents a l’activitat desenvolupada i s’han declarat els ingressos obtinguts per aquesta activitat. En el cas d’habitatges d’ús turístic cal, a més, que estiguin inscrits en el registre que gestiona el departament competent en matèria de turisme

 

Llista de municipis NO EXEMPTS:

Llista de municipis que es consideren àrees de demanda residencial forta i acreditada, inclosa a l’annex del Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge (DOGC núm. 6633, de 29.5.2014).

img1

Base imposable

Constitueix la base imposable de l’impost el nombre total de metres quadrats de la superfície útil dels habitatges subjectes a l’impost de què és titular el subjecte passiu en la data de meritació de l’impost.

Si s’ha optat per la tributació consolidada, la base imposable és constituïda pel nombre total de metres quadrats dels habitatges subjectes a l’impost dels quals són titulars les persones jurídiques integrades al grup fiscal o grup de societats.

 

Quota íntegra

La quota tributària s’obté d’aplicar a la base imposable el tipus de gravamen de l’escala següent:

img2

 

img3

 

A l’efecte de l’impost sobre els habitatges buits, s’entén per:

Habitatge de lloguer assequible: l’habitatge del qual l’arrendatari satisfà una renda inferior a la que fixa per a aquesta finalitat l’ordre del conseller competent en matèria d’habitatge que estableix els preus màxims dels habitatges amb protecció oficial i altres disposicions relatives al Pla per al dret a l’habitatge, respecte de cadascun dels municipis de demanda forta i acreditada d’habitatge. La renda fixada per la dita ordre ha d’ésser, en qualsevol cas, un 25% inferior a la de mercat. El termini del contracte de lloguer assequible ha d’ésser de tres anys com a mínim.

  1. A l’efecte de la bonificació també computen els habitatges en què, tot i que la renda pactada sigui superior a la fixada en l’ordre del conseller competent en matèria d’habitatge, els arrendataris satisfan efectivament una quantitat inferior o equivalent a un lloguer assequible, com a conseqüència que una part del preu està subvencionada pel subjecte passiu o per una entitat del grup al qual pertany.
  2. Perquè la bonificació sigui aplicable, els habitatges han d’haver estat validats com a habitatges assequibles per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i s’ha de garantir que els arrendataris tinguin uns ingressos inferiors als establerts per a accedir a un habitatge amb protecció oficial.
  3. S’apliquen aquestes mateixes bonificacions en el cas que el subjecte passiu destini part del parc dels habitatges a sistemes de propietat compartida, tinença intermèdia o sistemes de propietats temporals, recollits per la normativa de Catalunya, en els mateixos percentatges establerts pels programes d’habitatge assequible. En el cas que aquesta bonificació concorri amb la dels programes d’habitatge assequible, a l’efecte del càlcul de la bonificació corresponent s’han de sumar els habitatges destinats a ambdós programes.

Meritació i autoliquidació

Meritació

L’impost sobre els habitatges buits merita el 31 de desembre de cada any i afecta el parc d’habitatges de què és titular el subjecte passiu en aquesta data.

Autoliquidació

El DECRET 183/2016, de 16 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost estableix que la presentació i ingrés de l’autoliquidació s’ha d’efectuar entre els dies 1 i 20 del mes de març següent a la data de meritació de l’impost, per via telemàtica.

En el supòsit que es vulgui sol·licitar un ajornament o fraccionament del deute tributari, cal fer-ho de manera presencial a les delegacions de l’Agència Tributària de Catalunya, juntament amb l’autoliquidació corresponent.

L’Ordre VEH/35/2016, de 19 de febrer, aprova el model d’autoliquidació 510, de l’impost sobre els habitatges buits.

 

Descarregar PDF

Quant a l'autor

super administrator

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la seva experiència i els nostres serveis, analitzant la navegació del nostre lloc web. Si continua
navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació a l'apartat de Política de cookies.

ACEPTAR

Aviso de cookies
CatalanEnglishFrenchSpanish